El Bosc de les Fruitifraccions

El Lluis, el Pau i la Maria es van trobar davant del pont de troncs que travessava el riu, els tres amics estaven de vacances, el dia era radiant i la seva decisió irrevocable, avui enlloc de piscina explorarien el bosc.

Durant molts anys havien cregut que el bosc estava encantat i que hi vivien estranys fullets que no permetien sortir del bosc als aventurers que hi entraven. Els seus pares els havien explicat aquesta història quan eren petits per evitar que, jugant, es poguessin perdre. 

Els tres es van mirar, van somriure i, emocionats, van endinsar-se al bosc.

Portaven més d’una hora caminant i, de sobte, una estranya sensació els va recórrer el cos. Al seu voltant no s’escoltava res, només hi havia un inquietant silenci.

Els tres amics es van mirar; tot allò començava a fer mala espina.

Què us sembla si tornem?, total aquí no hi ha res a fer. Va dir Lluis, el més prudent dels tres.

D’acord. Van contestar al mateix temps el Pau i la Maria.

Sense més comentaris, van donar el tomb i van emprendre el camí de retorn.

Avançaven cada vegada més ràpid, però tenien la impressió que enlloc d’apropar-se la sortida, s’endinsaven cada vegada més al bosc.

Els arbres adoptaven formes estranyes, les seves rames es deformaven i això els concedia un aspecte tètric.

De sobte, els tres van quedar paralitzats. Allà estava, davant d’ells, a la meitat del camí, amb menys d’un metre d’alçada, orelles punxegudes, mans i peus grans, mirada penetrant i un somriure que produïa calfreds.

Hola! Sóc un fullet, de la família dels Emàtics i em dic Mat. Mat dels Emàtics.

Sense donar-nos compte hem entrat al bosc –va dir la Maria- i ara no trobem la sortida. Podria ajudar-nos a trobar-la?

En aquest bosc no hi ha camí de retorn, només es pot seguir avançant, fins trobar-vos de nou amb el pont d’entrada.

D’acord!, van dir els nens, llavors hem de seguir.

Pareu! –va exclamar el Mat- al temps que saltava d’un cantó a l’altre del camí i llençava al terra un grapat de pols blava, que produïa una explosió i un núvol vermell.

Molt espantat, el Pau va saltar darrere de la Maria, i el Lluis darrere del Pau. La Maria va voler retrocedir, però el Pau l’agafava amb força per la cintura i no li ho permetia.

El problema és –va seguir dient el Mat, com si no hagués passat res- que des d’aquest punt només podeu continuar si ressoleu un petit enigma.

Quin?, va atrevir-se a preguntar la Maria amb la veu entretallada per la por.

Fixeu-vos amb aquests arbres. No us semblen estranys?

Una mica sí, va dir el Lluis. No tenen fulles, només el tronc i les branques deformades.

Llavors el Pau va atrevir-se a parlar: també tenen unes fruites molt estranyes amb números i una ratlla.

La Maria va interrompre’l: no són números i ratlles, són fraccions, aquesta és 3/5.

Efectivament, va confirmar-ho el Mat donant un altre salt. Es tracta de les fruitifraccions del bosc. Com veieu, en cada tronc hi ha una fracció i en cada branca, un número.

Veniu, apropeu-vos.

Els tres nens van avançar lentament, procurant amagar-se cadascun darrere dels altres.

Ràpid!, va cridar el fullet, no tinc tot el dia.

Espantats, el Pau i la Maria van intentar retrocedir, però el Lluis els va donar una forta empenta. La Maria va entrebancar-se i va caure de cul. El Pau va entrebancar-se amb ella i va acabar de genolls als peus del Mat, que va riure descaradament.

Mireu aquí, va dir mentre senyalava l’arbre que estava a la seva dreta. Aquest és l’arbre de la fracció 2/3 i tots els fruits que pengen d’ell són les seves fruitifraccions equivalents. A la branca del 2 penja el 4/6, i en la del 5, el 10/15.

Llavors, va posar la mà a la butxaca de la seva jaqueta, va treure un polsim rosa, va aixecar el braç i ho va llençar a l’aire. De nou, va explotar produint un núvol de colors: groc, blau, vermell, verd... Quan el fum va desaparèixer van veure que al terra hi havia un cistell de vímet plena de fruitifraccions.

Si voleu continuar el camí, heu d’escollir tres fruitis d’aquesta cistella i endevinar de quin arbre i de quina branca són.

El Pau va avançar-se, va estendre la mà i va agafar-ne una. Portava marcada la fracció 9/15. Entre els tres van començar a deliberar.

Com podrem saber de quin arbre prové?

Podem escollir un arbre, per exemple 2/5, i buscar fraccions equivalents amb els números de cada branca, a veure què passa.

Bé però, per no equivocar-nos agafa aquest pal i ho escrivim al terra.

Maria va anar escrivint les fraccions equivalents a 2/5: 4/10; 6/15; 8/20.

No segueixis, va dir el Lluis, ja ens hem passat. Ha de ser un altre arbre. Però si seguim d’aquesta manera, podem estar tres anys per a cada fruitifracció.

D’acord, provem d’una altra manera, va dir ara el Lluis. Anem cap enrere, des de la fracció.

Com?, van preguntar la Maria i el Pau al mateix temps.

Simplificant la fracció, mireu: 9 i 15 es poden dividir entre 3. Va agafar el pal i va escriure al terra:

9/15 = 3/5

Ha de ser l’arbre que té 3/5 al tronc i la branca 3.

Molt bé!, va exclamar el Mat dels Emàtics, però encara us en queden dos més.

Ara va ser la Maria la que va agafar una fruiti i la va ensenyar als seus companys 12/18.

Ràpidament, gairebé traient-se la paraula de la boca i el pal de les mans, van cridar els tres: prova amb el dos! El Pau va agafar el pal i va anar escrivint al terra:

12/18 = 6/9

Ja està! Va exclamar amb satisfacció, i van començar a buscar l’arbre, en el qual havia d’aparèixer la fracció trobada. Oh no! No hi havia cap arbre al qual li correspongués aquesta fracció.

Què haurem fet malament?, tan fàcil que semblava!

Potser és que es pot seguir simplificant més la fracció, va suggerir el Lluis.

Clar, això és el que passa. 6 i 9 també són divisibles per 3.

Llavors va ser la Maria la que va escriure 6/9 = 2/3.

De seguida van trobar l’arbre 2/3 i una branca amb el número 6.

Ja només els faltava trobar l’origen d’una fruitifracció més.

Som-hi Lluis! Et toca a tu treure la última. Bastant nerviós, el Lluis va allargar la mà i va treure una fruita més del cistell, 25/35. Això era bufar i fer ampolles, 25 i 35 es podien dividir entre 5, per tant.

25/35 : 5/5 = 5/7

Sorprenent!, Realment teniu un bon domini de les fraccions. Us heu guanyat el pas lliure, va dir el Mat. Va donar un pas enrere, un parell de voltaretes i va desaparèixer darrere d’un arbust.

Gairebé instantàniament la llum va començar a filtrar-se entre les branques dels arbres i els tres nens van continuar el seu camí, que ràpidament les va conduir al pont en el qual havien començat l’aventura.

Encara nerviosos i emocionats, el van creuar preguntant-se si algú es creuria l’aventura que acabaven de viure al “bosc des d’on ningú tornava”, i que a partir d’ara li dirien el “bosc de les fruitifraccions”.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte s’ha fos.

Autor: José Andrés Lloret